La meva història i el meu propòsit

Vaig néixer a Barcelona i vaig créixer sent un nen amb una gran sensibilitat per comprendre els altres i fer el que calgués perquè no s’enfadessin amb mi. Callat, un bonic somriure, una cara de nino amb ulls blaus que es guanyava totes les simpaties. Vaig créixer sent un bon nen perquè la repressió que vaig patir va ser silenciosa. Instintivament feia allò que s’esperava de mi perquè així no hi havia conflicte. I d’aquesta manera, sensible al meu entorn, vaig anar perdent la connexió amb mi mateix. Sabia què necessitaven els altres, però a mi mateix no sabia on trobar-me.

Porto des d’aleshores alliberant la meva veu, tant en sentit literal com figurat. Soc creador, perquè crear és l’expressió de qui sóc, i necessito expressar-me per conèixer-me.

La música va ser la meva primera porta cap aquest camí d’autodescobriment. Amb 10 anys començava a tocar el piano. M’encantava i em segueix encantant com el primer dia.

A l’adolescència vaig cantar la meva primera nota. Amb molta por, però finalment els meus llavis van deixar anar un do re mi i ja no van poder parar.

Vaig decidir dedicar-me a la música perquè (i cito els meus pensaments del moment), “quan no tenia cap obligació el que volia fer era música, així que, si em dedicava a la música, tot el dia podria fer el que volia fer”. Amb el temps em vaig adonar que hi ha matisos importants a aquesta lògica, però en el seu moment va ser tota una revelació.

Vaig estudiar el grau superior en música moderna a l’ESEM Taller de Músics. I tot i que no tenia cap facilitat pel cant, vaig triar el cant com a instrument principal. Vaig currar molt. Tot el dia cantava, sense parar, practicant, buscant la meva veu. A més dels estudis, treballava com a professor de cant i estava en diversos grups de música.

Durant el segon any de carrera vaig idear i crear Synkratos, el diari digital personalitzat. Em vaig fer emprenedor! No tenia res a veure amb la meva formació però, en l’era de Facebook, em va semblar que necessitàvem un espai on poder compartir notícies sense soroll. Vaig muntar un equip de joves desenvolupadors, una dissenyadora, vaig constituir l’empresa, vaig aconseguir 15k de finançament, vaig llençar Synkratos. Un aprenentatge immens. Vaig aprendre sobre lleis, marketing, disseny, desenvolupament de software i, sobretot, de relacions humanes. Amb vint-i-pocs anys dirigia un equip de 5 persones.

Synkratos va acabar tancant (llarga història per un altre moment) però gràcies a ell jo havia ampliat mires a marxes forçades. Em vaig endinsar en el món del disseny UI/UX.

Un dia vaig entrar a infojobs perquè volia saber quant cobrava un dissenyador i vaig trobar l’oferta de feina de la meva vida (això vaig pensar). Tree-Nation, una ONG per reforestar el planeta.

4h més tard m’havia muntat un portfolio i una carta de presentació. Al dia següent em va trucar el CEO. La setmana següent hi estava treballant a mitja jornada mentre acabava el meu 4t any de carrera al Taller.

Vaig deixar la música com a professió i em vaig dedicar a Tree-Nation i a fer feines com a freelance per, uns anys més tard, muntar Utopig Studio SCCL, una cooperativa de desenvolupament de software, amb la meva estimada sòcia Maria Vilaró.

I com que sóc inquiet de mena i seguia tenint moltes preguntes i poc conformisme, vaig decidir fer Gestalt, la formació de 3 anys, i d’aquesta manera un nou camí s’obria: el de l’acompanyament i la psicoteràpia. En acabar vaig estudiar trauma i vaig començar el Grau en Psicologia.

El meu propòsit és ajudar a… posar al servei de les persones tot el que he anat aprenent. Penso que cada qual té una veu única fruit de la seva essència i el conjunt únic d’experiències que ha viscut, i alliberant la nostra veu és com enriquim a les persones que ens envolten. Quan m’entren les inseguretats penso: imagina que totes les cançons de la humanitat estiguessin cantades per Michael Jackson o Whitney Houston (dos dels cantants que més m’agraden)… seria horrible!